Marxo un altre cop sense mirar enrere
deixant en cada llàgrima un error,
en cada somriure amor,
en cada petjada record,
en cada paraula un petit tros
de tu, de mi, de nosaltres,
d'allò que hem compartit.
Em buido tota jo de tot
per tornar a començar,
qui sap si aquí,
qui sap si allà.
Si torno, no em demanis qui sóc.
Torno a no ser res
per poder esdevenir
un petit bocí de voluntat.
Potser tindré sort
i tornarem a coincidir.
Desitjaré amb força
despertar al teu costat.
Potser ni t'hauràs adonat
que he marxat i he tornat.
Però si no torno no pensis
que t'he abandonat,
que no t'he estimat.
Només estaré cansada
per un viatge tan llarg.
