Montserrat
Les teves mans
amb una cura, acurada,
els fruits del meu ventre
alimentaven.
No els hi agradava cuinar,
era l'amor
qui cuinava,
amor, que al teu costat
mai mancava.
La teva fe,
ens cuidava
quan per nosaltres pregava.
Ens feia sentir estimats,
salvaguardats,
ben tractats.
Rebuts amb un somriure,
sempre amb bona cara.
Les dues vam marxar.
La mort ens va cridar.
Tu a una altra vida,
jo a una altra casa.
No hauria resistit
sense la teva mà
que sempre em va ajudar.
