Una estora de verd

 Una estora de verd

Una estora de verd,
de tots els matisos
cobreix la muntanya,
folrant prats i marges,
vestint-ne les branques.
Un cel ple de grisos,
ha fet plorar aigua
desvetllant la màgia
de llavors adormides
que ja l'esperaven.

Animals s'hi disfressen,
amb les fulles dels arbres,
fugint espantadissos
de perills i tristeses,
dels que els tenen enveja.
Aclocant-se feliços,
transmetent el misteri
que després de tants segles
guarda encara la vida
secreta la consigna.

El riu salta xiroi,
fent cantar les pedres
alça el to cofoi.
En el seu llit acull,
la sorra que s'esmuny
cap a un altre medi.
La molsa atenta
el còdol recobreix
si no se submergeix
tot fent-se l'heroi.

Una estora de verd
que a l’horitzó es perd.