T'enyoro

 

La lluna es despulla

 

La lluna s’ha despullat

de les estrelles

per entrar en el nostre llit,

a fer de balancí

dels nostres cossos nus.

Ens embolcalla la tensió

d’uns pensaments hipnòtics

que ens fan desaparèixer

dins d’un ball ancestral

que ens torna als orígens.

Una explosió, amb la destresa

apresa d'antics rituals,

balanceja la màgia

en el moment precís

de retornar al present.

La lluna marxa,

es torna a vestir d’estrelles.

A ella li cal calor,

a nosaltres la calma

que ara ens fa de manta.        

Propera petjada

 

Tendres somnis

 

Si cal, atura't

 

Si cal, atura’t

Quan no puguis més
deixa marxar el temps.
Aturat, reposa,
aplega força
a resguard dels vents.

Quan el camí s'enfila
per rampes impossibles
i et maca la veu,
cuida el cos i seu.

Quan el desig estira
i et diu que tu podries
estigues molt atent
escolta els sentiments.

Quan no puguis més
deixa marxar el temps.
Aturat, reposa
aplega força
a resguard dels vents.

Si avui se t'emporten
demà estaran empenyent.

Rebrotaran

 

Trenca la pedra el gira-sol
que no cau a terra vençut,
hi ha deixat noves llavors
que esperant dies de sol
guardaran a aixopluc
la força que ara ens dol
dins la terra on ara plou.
Rebrotaran més endavant
i l'erm tornarà a ser camp.

La Trementinaire

 La trementinaire

Tenia una closca invisible,

d'on brollava el saber

de fer el que calia.

La vulnerabilitat que vivia

la feina més forta,

la feia sensible.

Camins vells i nous que seguia,

de flors es cobrien,

tenien espines.

Copsant el parlar de les plantes,

secrets descobria,

remeis coneixia.

Per fora hi rodava la vida,

per dins un amor hi creixia

encara que no fos visible.