divendres, 27 de gener de 2023

Avui la realitat


Avui la realitat
té una gravetat
massa pesada.
Avui, vull imaginar
que puc volar,
per allunyar-me'n.
I volo lluny,
per escapar-ne.
Ja soc amb tu,
dona'm la mà,
no la deixis anar.
No vull tornar.
No vull recordar
que no hi seràs
al despertar.
Deixa'm somiar,
enmig del fum,
que es desfarà
deixant el perfum
d'un secret amagat
darrere aquesta realitat
que pesa massa
i..., em torna a atrapar.

dimarts, 13 de desembre de 2022

Te'n vas



Te'n vas
deixant enrere un passat
del qual jo n'era part
per construir un futur
en una altra latitud.


Te'n vas,
ja no podem compartir
aquest mateix camí,
que un dia el destí
va decidir unir.


Te'n vas
buscant nous horitzons
lluny del meu amor,
lluny del meu cor
que et desitja sort.


dijous, 3 de novembre de 2022

Onatge

 

Onatge

El meu mar córrer
i travessa les ones
per fugir del dolor.
No sempre té forces,
a voltes abandona
i se l'emporta
l'onatge
amb la seva remor.
En elles plora
i descansa,
ja tornarà
a fer braçades
per buscar
la calma
que en l’onada
li manca.

dimecres, 19 d’octubre de 2022

Temps nous

 

Temps nous

Hi ha tants panys
tancant portes,
al llarg dels anys.
Claus llençades
en el pou,
de la història
i la memòria.
Allò que fou
ja no serà.
Corren temps nous.
No hi ha temps,
per pensar
cal actuar.
Malgrat que sense pensar
potser actuarem
sense solta ni volta.

dimecres, 10 d’agost de 2022

Garbellant emocions / Poema a poema

Sempre m'ha agradat molt parlar, l'estannosi traqueal que pateixo des de fa sis anys fa que per parlar i respirar hagi de portar pròtesis i, segons el diagnòstic dels meus especialistes farà que un dia deixi de parlar per sempre. Això m'ha fet adonar que poder dir l'última paraula, és més senzill si és escrita que parlada. Qui llegeix no et replica, i si ho fa no ho sents.

 

Última

M'agrada l'última paraula
d'un text.
...

Quan me'n vagi
...



Dins meu encara hi ha aquella nena tossuda a qui sovint feien callar. Encara estar dolguda per totes les coses que volia dir i no va dir. Aquella nena és aquesta adulta xerra pels descosits. Fins fa relativament poc no sabia que un dia arribaria el silenci, però em sembla que intuïtivament ja he parlat tot el que em tocava i més.


Tossuda

No estic enfadada, estic dolguda
amb aquesta
...

Tossuda, llenguda.
...


 

La vida sovint et posa en situacions difícils, pateixes una malaltia mental des de fa vint anys, un trastorn bipolar diagnosticat després del teu primer intent de suïcidi. Una malaltia física, una estannosi traqueal des de fa sis anys que un dia et deixarà sense parlar. Pertanys a una minoria nacional en un món global. Però la més gran dificultat és convertir-se en víctima de la crueltat dels qui t'estigmatitzen pel fet patir una malaltia, o els que et reprimeixen per parlar la teva llengua o voler exercir els teus drets. No caure en la infravaloració, en l'autorepressió de no dir que et passa o no de dir-ho en la teva llengua. Em sembla que des de sempre he assumit l'adversitat, però davant la crueltat de les injustícies també sempre m'he rebel·lat.

 



Rebel

Mai seré de la vida víctima.
Malgrat el dolor
...

Si tu ets cruel,

 

Aprendre és quelcom meravellós, ens hauria de permetre no topar massa cops amb la mateixa pedra i ens hauria de permetre escoltant els que han caminat abans pels mateixos camins aprendre de com esquivar fins i tot aquelles que nosaltres encara no ens hem trobat. Fa uns quatre anys que dedico una part del meu temps a participar i dinamitzar Grups d'Ajuda Mútua per explicar on he trobat les meves pedres i per aprendre a no topar amb les que expliquen que s'han trobat les meves companyes. Compartint dificultats és com més he après a superar-les.

 

Pedres pel camí

 

Camino com els crancs enrere,

per veure el passat

Saber-les reconèixer

Patir un Trastorn Bipolar fa que quan tens un brot, sigui depressiu o eufòric, amb la seva corresponent angoixa ho visquis tot de manera molt intensa, tant el bo, com sobretot el dolent, quan ha passat t'adones que no realment potser no n'hi havia per a tant, que era el teu drama. Un drama real i angoixant en aquells moments fruit del malestar que et provoca la malaltia. Un drama quan et recuperes i et trobes bé és molt més faci'l de resoldre, entendre i si no té solució suportar.

 

Drama

 

La por entra dins la meva cel·la.

Acreixo els llençols

Torna la calma,

era el meu

Continuarà …



dissabte, 30 de juliol de 2022

Viure anys

 

Viure anys

 

Viure anys,
ens hauria de permetre
esmenar errors,
reparar els danys
que ens hem causat
per estimar-nos poc,
que ens han causat
per estimar de més.


Viure anys,
ens hauria de permetre
triar els records,
com un tresor
a preservar
quan ens fan bé,
a oblidar
quan ens fan mal.


Viure anys,
ens hauria de permetre
ensenyar als infants
que fer-se grans,
no és tenir més,
ni tenir menys,
simplement és
fer-nos més humans.