Estigma

Estigma

M'escoltes però no em sents,
em mires però no em veus
porto l'etiqueta de boja i creus
que sóc algú a evitar.

La teva por, la teva indiferència
em trenca un cor que com el teu
no para de bategar.

La teva por la teva indiferència
em fereixen un cor que només meu
el dolor el vol parar.

T'has oblidat de la persona
que escolta, riu, plora,
mira, calla i perdona.

T'has oblidat de la persona
que despullada de l'estigma
té un cor que també estima,
no hi ha cap més enigma.

Sovint la vida

Sovint la vida

Sovint, és la vida qui em parla de la mort,
i em diu a cau d'orella que no és tan freda
com m'explica la tradició, em diu que et pot
agafar i gronxar-te en els seus braços d'acer,
calents pel foc de la passió d'aquells que
desitgem fermament el seu confort.

Sovint la vida em fa fora d'aquest món,
i em diu a cau d'orella que no és per mi el plor,
el sofriment o el dolor. Em canta una cançó
pausada en clau de nit i desesperació,
de mica en mica m'allunya de tot allò
que estimo i que és la meva il·lusió.

Sovint la vida em va dictant els mots,
i em diu a cau d'orella que em moc
massa a poc a poc, que no puc dur el ritme
que imposa aquest temps, s'allunya de mi
i no li sap greu deixar-me pel camí.

Sovint la vida em parlava de la mort
i em deia a cau d'orella que és suau i tèbia
i dolça, però no em volia amb ella i em va trair.

Sovint era la mort qui em parlava de la vida,
i em deia a cau d'orella que tinc tota una vida
per fer el camí que em dura fins a ella.

Minories que fem una majoria

Minories que fem una majoria

En uns breus instants
els somnis es paren,
un diagnòstic inesperat
d'una malaltia estranya.

De sobte un quiròfan en marxa
s'emplena d'humanitat
per guanyar al destí
el que hauria estat la meva fi.

Si us plau, avui si pots truca.
Fes-ho per tu, fes-ho per mi.

Alba Corcoi.

Fills

Fills

Vaig descobrir un nou significat

de què vol dir estimar,

quan es van obrir els vostres ulls

i per primer cop em van mirar.

Vaig aprendre a donar-vos la mà,

a ensenyar-vos a caminar,

salvant tots aquells esculls

que pel camí poguéssiu trobar.

Vaig descobrir una nova felicitat

veient-vos riure de grat,

quan les preocupacions eren el fum

del foc de la vostra llibertat.

Vaig voler deixar-vos volar,

bufant ben fort per fer-vos enlairar,

que pugéssiu tan amunt

com vosaltres desitgeu anar.

Vaig descobrir la força de somiar

que mai res un pugui fer patir,

l'únic que de debò jo vull

és que sigui feliç el nostre camí.

Estima'm

Estima'm

Estima'm amb la sincera
abraçada riellera
de paraules xiuxiuejades,
d'il·lusions acotxades.

Mira'm amb ulls de pruna
tocant la meva llum bruna
per tants patiments
passats en el temps.

Besa'm, serà una cura,
tindré una gran fortuna
si em dónes l'amor
que guardes al cor.

Desitja'm amb la tendresa
de la maduresa
quan no és una necessitat,
quan és una voluntat.

Deixa'm d'estimar-me
però no de respectar-me
tinc ferides no tancades
que sagnen al tocar-les.