La por de tants infants,
de tants homes,
de tantes dones,
ens porten les ones
d'un mar
tenyit de penombres.
L'odi d'uns pocs
ho tenyeix tot,
trencant els lligams
que uneixen persones.
Una mà que s'estén,
no arriba a temps,
mentre la vida s'ofega.
Un clam es va alçant
crida amb l'afany
que s'aturi la guerra.
Dolor va causant,
estralls i fam,
ignorant els infants,
que potser callaran,
que potser parlaran,
que mai oblidaran
el rostre inhumà
de qui decideix
que l'horror
val la pena.
dimarts, 24 d’octubre del 2023
Horror
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Amiga ànima Si algun dia em perdo pels camins de la vida, és que he anat a veure a una bona amiga i en el nostre xerrar m'he ob...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada