La por de tants infants,
de tants homes,
de tantes dones,
ens porten les ones
d'un mar
tenyit de penombres.
L'odi d'uns pocs
ho tenyeix tot,
trencant els lligams
que uneixen persones.
Una mà que s'estén,
no arriba a temps,
mentre la vida s'ofega.
Un clam es va alçant
crida amb l'afany
que s'aturi la guerra.
Dolor va causant,
estralls i fam,
ignorant els infants,
que potser callaran,
que potser parlaran,
que mai oblidaran
el rostre inhumà
de qui decideix
que l'horror
val la pena.
dimarts, 24 d’octubre del 2023
Horror
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
LLAVIS OBERTS Serem feliços i menjarem anissos. Instintiu jo, embriaga la raó. Desitjar…, enamorar-se de la vida, de ...
-
Tot se suporta Mai vaig pensar que estimaria la bogeria que abans m'havia fet patir. Mai vaig sospitar que la vida es riuria del ...
-
La por de tants infants, de tants homes, de tantes dones, ens porten les ones d'un mar tenyit de penombres. L'odi d'uns pocs ho ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada