Va ser bonic

 VA SER BONIC

Va ser bonic estimar-te.

El meu cor regalar-te

per primera vegada,

malgrat que fos un desastre.

Vaig intentar aprendre,

vaig intentar ensenyar-te,

però no t'interessava

res del que t'explicava.

Em frustrava la pena,

em creia una mestra.

Només era esclava

de la meva esperança.

Estimar no s'ensenya,

a qui no en vol aprendre.

Va ser bonic estimar-te,

malgrat que fos un desastre.

És bonic no d'estimar-te.

Trobar en el reflex

d'una altra mirada

l'amor que buscava.

En els gestos amables,

la veritat, que a vegades,

tantes besades

sovint amagaven.

Sentir desitjada

la meva ànima.

Deixar de creure

en contes de fades.

Va ser bonic estimar-te,

malgrat que fos un desastre.

És bonic no estimar-te.

Tornar a enamorar-me.

(Alba Corcoi)

Volar

 

VOLAR

Ella volia volar lluny de la terra
on la societat l'havia encadenat
a unes lleis que la tenien sotmesa.
Volia somiar desperta,
despertar en la incertesa.
En el lloc que va descriure el poeta,
on tot, encara està per fer.
On no hi haguera penes,
ni remordiments, ni culpes.
Ni patriarques amb corones
per costums maldestres.
Ella volia volar lluny de la terra
on els amors impossibles lligaven
tots els somnis dels desterrats com ella.

Mentre vola, es gira i torna enrere.
No és ella qui en terres estranyes
ha de buscar la llibertat
deixant tot el que ha estimat.
És qui la té esclava
qui ha de marxar del seu costat.