Sempre m'ha
agradat molt parlar, l'estannosi traqueal que pateixo des de fa sis anys fa que
per parlar i respirar hagi de portar pròtesis i, segons el diagnòstic dels meus
especialistes farà que un dia deixi de parlar per sempre. Això m'ha fet adonar
que poder dir l'última paraula, és més senzill si és escrita que parlada. Qui
llegeix no et replica, i si ho fa no ho sents.
Última
M'agrada l'última paraula
d'un text.
...
Quan me'n vagi
...
Dins meu encara hi ha aquella nena tossuda a qui sovint
feien callar. Encara estar dolguda per totes les coses que volia dir i no va
dir. Aquella nena és aquesta adulta xerra pels descosits. Fins fa relativament
poc no sabia que un dia arribaria el silenci, però em sembla que intuïtivament
ja he parlat tot el que em tocava i més.
Tossuda
No estic enfadada, estic dolguda
amb aquesta
...
Tossuda, llenguda.
...
La vida sovint et
posa en situacions difícils, pateixes una malaltia mental des de fa vint anys,
un trastorn bipolar diagnosticat després del teu primer intent de suïcidi. Una
malaltia física, una estannosi traqueal des de fa sis anys que un dia et
deixarà sense parlar. Pertanys a una minoria nacional en un món global. Però la
més gran dificultat és convertir-se en víctima de la crueltat dels qui
t'estigmatitzen pel fet patir una malaltia, o els que et reprimeixen per parlar
la teva llengua o voler exercir els teus drets. No caure en la infravaloració,
en l'autorepressió de no dir que et
passa o no de dir-ho en la teva llengua. Em sembla que des de sempre he assumit
l'adversitat, però davant la crueltat de les injustícies també sempre m'he
rebel·lat.
Rebel
Mai seré de la vida víctima.
Malgrat el dolor
...
Si tu ets cruel,
…
Aprendre és quelcom meravellós, ens hauria de permetre
no topar massa cops amb la mateixa pedra i ens hauria de permetre escoltant els
que han caminat abans pels mateixos camins aprendre de com esquivar fins i tot
aquelles que nosaltres encara no ens hem trobat. Fa uns quatre anys que dedico
una part del meu temps a participar i dinamitzar Grups d'Ajuda Mútua per
explicar on he trobat les meves pedres i per aprendre a no topar amb les que
expliquen que s'han trobat les meves companyes. Compartint dificultats és com
més he après a superar-les.
Pedres pel camí
Camino com els crancs enrere,
per veure el passat
…
Saber-les reconèixer
…
Patir un Trastorn Bipolar fa que quan tens un brot, sigui depressiu
o eufòric, amb la seva corresponent angoixa ho visquis tot de manera molt
intensa, tant el bo, com sobretot el dolent, quan ha passat t'adones que no
realment potser no n'hi havia per a tant, que era el teu drama. Un drama real i
angoixant en aquells moments fruit del malestar que et provoca la malaltia. Un
drama quan et recuperes i et trobes bé és molt més faci'l de resoldre, entendre
i si no té solució suportar.
Drama
La por entra dins la meva cel·la.
Acreixo els llençols
…
Torna la calma,
era el meu
…
Continuarà …
