Injusticia

Injustícia

Un infant plora,
té la mare,
té l'entorn,
té a tothom
però no té el pare
un Estat el priva
de la carícia,
amb injustícia.
El poble crida,
i és en cridar
que perd la vida
que diu que vol
però no hi confia.
Diu que estima
però no desitja.
No són paraules
el que necessita
són els actes
que t'encaminen
si vols ser lliure.

Tiet

Tiet

Tinc sort
d'haver compartit
un espai finit
en un món infinit,
paraules, abraçades,
moments inoblidables.

Tinc sort
d'estimar-te
present, absent,
la mort
separa el cos,
apropa l'ànima.

Tinc sort
de patir l'absència,
he gaudit la presència,
d'estimar l'enyorança
i l'amor
que em desperta.

Vergonya

Vergonya

La vida truca a la porta,
de l'horror escapa,
massa fam, massa guerra
de ta terra t'aparten.

Arribes a Europa en barca,
murs d'aigua s'aixequen,
la mort no hi troba treva,
el silenci t'ofega.

Cada vida que el mar apaga
és vergonya humana,
supèrbia d'una raça
que no sap estimar-te.

Paraules

Paraules

Les paraules
abundants em brollen,
com cascades inundant
mullen a qui s'atansa
i aguanta el xàfec
amb la sensatesa
que jo, no tinc
en emetre
tristesa i tendresa,
alegria i pena,
veritats imaginades,
realitats explicades.

La poesia
complexa o senzilla
concreta una mica,
és curta i encisa,
mostra i explica
el que el cor
gosa dir-me
a mi i aquí estima,
i a aquell qui llegint-me
comparteix amb mi
una mica de vida.

Mort

Mort

He fet l'amor
amb tu tantes vegades,
t'he desitjat
embolcallada blanca
vestida de negra
de ras o de seda.

He acaronat
ta dolça mirada
prometent-me enamorada
de qualsevol patiment
alliberar-me,
d'estimar-me sempre,
d'aviciar-me
i cuidar-me.

Però em fa por l'èxtasi
de l'oblit infinit
que al front dus escrit.

Per això he deixat
en el nostre llit
per demà el desig.

Enrere

Enrere

Marxo un altre cop sense mirar enrere
deixant en cada llàgrima un error,
en cada somriure amor,
en cada petjada record,
en cada paraula un petit tros
de tu, de mi, de nosaltres,
d'allò que hem compartit.
Em buido tota jo de tot
per tornar a començar,
qui sap si aquí,
qui sap si allà.
Si torno, no em demanis qui sóc.
Torno a no ser res
per poder esdevenir
un petit bocí de voluntat.
Potser tindré sort
i tornarem a coincidir.
Desitjaré amb força
despertar al teu costat.
Potser ni t'hauràs adonat
que he marxat i he tornat.
Però si no torno no pensis
que t'he abandonat,
que no t'he estimat.
Només estaré cansada
per un viatge tan llarg.