Petita,
gran mà
Tu eres la llavor
que dins meu creixia.
Una mà petita,
la meva sostenia.
Jo tornava a la infantesa
amb la teva innocència,
tot el que aprenies,
jo ho tornava a aprendre,
despertant la tendresa,
torno a ser alumne.
Tu ets el meu mestre.
Amb la teva mirada
obries nous horitzons
on dirigir esperances
i noves il·lusions.
Ara aquell ventre buit
estar ple d'orgull,
ja no em necessites
per poder caminar.
Tu eres la llavor
que dins meu creixia.
Ara una mà gens petita,
sosté la meva vida.
