La por de tants infants,
de tants homes,
de tantes dones,
ens porten les ones
d'un mar
tenyit de penombres.
L'odi d'uns pocs
ho tenyeix tot,
trencant els lligams
que uneixen persones.
Una mà que s'estén,
no arriba a temps,
mentre la vida s'ofega.
Un clam es va alçant
crida amb l'afany
que s'aturi la guerra.
Dolor va causant,
estralls i fam,
ignorant els infants,
que potser callaran,
que potser parlaran,
que mai oblidaran
el rostre inhumà
de qui decideix
que l'horror
val la pena.
dimarts, 24 d’octubre del 2023
Horror
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Avui la realitat té una gravetat massa pesada. Avui, vull imaginar que puc volar, per allunyar-me'n. I volo lluny, per escapar-ne. Ja so...
-
Destí Hem caminat darrere el destí intentant atrapar allò que ens va robar, intentant abraçar allò que ens va negar. Sense saber, que ens c...