Va ser bonic

 VA SER BONIC

Va ser bonic estimar-te.

El meu cor regalar-te

per primera vegada,

malgrat que fos un desastre.

Vaig intentar aprendre,

vaig intentar ensenyar-te,

però no t'interessava

res del que t'explicava.

Em frustrava la pena,

em creia una mestra.

Només era esclava

de la meva esperança.

Estimar no s'ensenya,

a qui no en vol aprendre.

Va ser bonic estimar-te,

malgrat que fos un desastre.

És bonic no d'estimar-te.

Trobar en el reflex

d'una altra mirada

l'amor que buscava.

En els gestos amables,

la veritat, que a vegades,

tantes besades

sovint amagaven.

Sentir desitjada

la meva ànima.

Deixar de creure

en contes de fades.

Va ser bonic estimar-te,

malgrat que fos un desastre.

És bonic no estimar-te.

Tornar a enamorar-me.

(Alba Corcoi)