Sovint la vida

Sovint la vida

Sovint, és la vida qui em parla de la mort,
i em diu a cau d'orella que no és tan freda
com m'explica la tradició, em diu que et pot
agafar i gronxar-te en els seus braços d'acer,
calents pel foc de la passió d'aquells que
desitgem fermament el seu confort.

Sovint la vida em fa fora d'aquest món,
i em diu a cau d'orella que no és per mi el plor,
el sofriment o el dolor. Em canta una cançó
pausada en clau de nit i desesperació,
de mica en mica m'allunya de tot allò
que estimo i que és la meva il·lusió.

Sovint la vida em va dictant els mots,
i em diu a cau d'orella que em moc
massa a poc a poc, que no puc dur el ritme
que imposa aquest temps, s'allunya de mi
i no li sap greu deixar-me pel camí.

Sovint la vida em parlava de la mort
i em deia a cau d'orella que és suau i tèbia
i dolça, però no em volia amb ella i em va trair.

Sovint era la mort qui em parlava de la vida,
i em deia a cau d'orella que tinc tota una vida
per fer el camí que em dura fins a ella.