Mare
Tota ella és bellesa
el silenci sa ciència,
sa virtut la destresa,
l'amor i la paciència.
Tot esdevé harmonia,
amb mans adolorides
el fang agafava vida
modelat amb mestria.
Les flors més senzilles
eren rams i melodies
de colors combinats
amb l'art més encertat.
Tota ella és vellesa,
s'apaga i no camina,
però la seva mirada
sempre està tranquil·la.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Avui la realitat té una gravetat massa pesada. Avui, vull imaginar que puc volar, per allunyar-me'n. I volo lluny, per escapar-ne. Ja so...
-
Destí Hem caminat darrere el destí intentant atrapar allò que ens va robar, intentant abraçar allò que ens va negar. Sense saber, que ens c...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada