La sorra

Sorra

La sorra,
corria enjogassada
i una part es va cansar,
l'altre no volia parar.

Una va reposar,
l'altre corria alegre,
i, va aprendre a volar.

L'amor les unia
més cada dia,
i, es van aclobar.

L'aferrada a la terra
en arbres es va tornar,
i, la lliure en l'aire
en ocells es va alçar.

Però s'enyoraven,
i, es van desitjar
aprenent a copular.

Una va esclatar en flors,
l'altre ous va engendrar.
Unes donaven els fruits,
els altres se'ls van menjar.

Uns cada any marxaven,
els altres arrelaven
per esdevenir un refugi
on poder tornar.

I, així és com la vida
va aprendre a col·laborar,
que és la forma més vella
en la que sap estimar.

A prop

A prop

Et sento tan a prop
que la distància 
no em destorba
ni el teu cos,
ni la teva olor,
ni el teu so,
ni el teu sabor,
ni la teva força
ni fa més feble 
el meu amor.

Temps

Temps

Realment només tinc temps,

i jo, que tant anhelo ser lliure,
vull decidir com viure.
I ara, que sóc conscient
que és el temps la clau,
obriré el pany del cau
on s'amaguen les meves pors,
airejaré els meus records,
respiraré, i em disposaré
a caminar un altre cop
buscant nous senders,
reculant sempre si cal, 
parant-me a reposar, 
sempre tenint present
que l'avui i el demà
mai es podran trobar.

Nineta

Ninetes

Tinc temps per plorar,
per cantar i riure,
per jugar i escriure.
Tinc temps per la tristesa
per la il·lusió i l'alegria,
per menjar, dormir i l'empatia.
Però vull esborrar el patiment
que no ocupi el meu temps
que el necessito per aprendre
i compartir la riquesa
de tot el que m'han ensenyat..

Demana'm una abraçada,
plorarem si vols plegades.
No em demanis un consell
no estic a la teva pell.
Et diré tota la veritat
de tot el que m'ha passat
i tu decidiràs soleta
que ara ja ets més grandeta
i la vida també t'ha donat
el do de la llibertat,
 el pes de la responsabilitat.
Toca amb dos peus a terra
no t'oblidis de somiar.
És molt senzill tot plegat
si vivim amb honestedat.

Sempre et donaré la mà
per si la vols agafar
Sempre bufaré ben fort
si un dia vols lluny volar.
No oblidis mai nineta
que el teu cor vol estimar,
No oblidis mai nineta 
que que l'amor  ens fa vibrar.

Crits

Crits

Els crits van esdevenir els meus amics,
cridava per no sentir-me a mi mateixa
encara que sembles boja i histèrica.

Els crits es van convertir en una presència
que volia remoure algunes consciències
per fer evident la meva existència.

La por va esdevenir el meu present,
però no podia fugir de mi mateixa
sense morir jo, i amb mi ma pena.

La por va convertir la meva ment
en un gran crit que insistent
volia morir per poder renéixer.

L'amor va esdevenir el meu company
al apendre a estimar-me a mi mateixa.

L'amor s'ha convertit amb els anys
en el crit que la por ja no m'ofega.

Arribarà

Arribarà

Arribarà el silenci
i no podré parlar-te,
però al mirar-te
sabràs que vull explicar-te.

Arribarà l'oblit
i no podré explicar-te
però al parlar-te
sabràs que vull recordar-te.

Arribarà la mort
i no podré besar-te
però al recordar-me
sabràs que vaig estimar-te.

Anhel

Anhel

No tinc cap més cor
que el que porto a sobre,
guardat pel costellam,
tancat amb pany i forrellat
espera el teu esguard
com un estel fugaç
per desitjar un anhel 
d'amor i llibertat.