dilluns, 17 de febrer del 2020

Crits

Crits

Els crits van esdevenir els meus amics,
cridava per no sentir-me a mi mateixa
encara que sembles boja i histèrica.

Els crits es van convertir en una presència
que volia remoure algunes consciències
per fer evident la meva existència.

La por va esdevenir el meu present,
però no podia fugir de mi mateixa
sense morir jo, i amb mi ma pena.

La por va convertir la meva ment
en un gran crit que insistent
volia morir per poder renéixer.

L'amor va esdevenir el meu company
al apendre a estimar-me a mi mateixa.

L'amor s'ha convertit amb els anys
en el crit que la por ja no m'ofega.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada