Sorra
La sorra,
corria enjogassada
i una part es va cansar,
l'altre no volia parar.
Una va reposar,
l'altre corria alegre,
i, va aprendre a volar.
L'amor les unia
més cada dia,
i, es van aclobar.
L'aferrada a la terra
en arbres es va tornar,
i, la lliure en l'aire
en ocells es va alçar.
Però s'enyoraven,
i, es van desitjar
aprenent a copular.
Una va esclatar en flors,
l'altre ous va engendrar.
Unes donaven els fruits,
els altres se'ls van menjar.
Uns cada any marxaven,
els altres arrelaven
per esdevenir un refugi
on poder tornar.
I, així és com la vida
va aprendre a col·laborar,
que és la forma més vella
en la que sap estimar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Avui la realitat té una gravetat massa pesada. Avui, vull imaginar que puc volar, per allunyar-me'n. I volo lluny, per escapar-ne. Ja so...
-
Destí Hem caminat darrere el destí intentant atrapar allò que ens va robar, intentant abraçar allò que ens va negar. Sense saber, que ens c...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada