Crits

Crits

Els crits van esdevenir els meus amics,
cridava per no sentir-me a mi mateixa
encara que sembles boja i histèrica.

Els crits es van convertir en una presència
que volia remoure algunes consciències
per fer evident la meva existència.

La por va esdevenir el meu present,
però no podia fugir de mi mateixa
sense morir jo, i amb mi ma pena.

La por va convertir la meva ment
en un gran crit que insistent
volia morir per poder renéixer.

L'amor va esdevenir el meu company
al apendre a estimar-me a mi mateixa.

L'amor s'ha convertit amb els anys
en el crit que la por ja no m'ofega.

Arribarà

Arribarà

Arribarà el silenci
i no podré parlar-te,
però al mirar-te
sabràs que vull explicar-te.

Arribarà l'oblit
i no podré explicar-te
però al parlar-te
sabràs que vull recordar-te.

Arribarà la mort
i no podré besar-te
però al recordar-me
sabràs que vaig estimar-te.

Anhel

Anhel

No tinc cap més cor
que el que porto a sobre,
guardat pel costellam,
tancat amb pany i forrellat
espera el teu esguard
com un estel fugaç
per desitjar un anhel 
d'amor i llibertat.

Iu

Hi ha poemes que m'agradaria no haver escrit mai.
Dedicat a l'Iu, mort el 7 de gener als 16 anys

Iu

Avui damunt la neu
s'apaga una vida.
Un torb estrany
se l'ha emportat
bufant enlaire.
Ara el veureu
esquiant
amb pols
d'estrelles.

Estigma

Estigma

M'escoltes però no em sents,
em mires però no em veus
porto l'etiqueta de boja i creus
que sóc algú a evitar.

La teva por, la teva indiferència
em trenca un cor que com el teu
no para de bategar.

La teva por la teva indiferència
em fereixen un cor que només meu
el dolor el vol parar.

T'has oblidat de la persona
que escolta, riu, plora,
mira, calla i perdona.

T'has oblidat de la persona
que despullada de l'estigma
té un cor que també estima,
no hi ha cap més enigma.

Sovint la vida

Sovint la vida

Sovint, és la vida qui em parla de la mort,
i em diu a cau d'orella que no és tan freda
com m'explica la tradició, em diu que et pot
agafar i gronxar-te en els seus braços d'acer,
calents pel foc de la passió d'aquells que
desitgem fermament el seu confort.

Sovint la vida em fa fora d'aquest món,
i em diu a cau d'orella que no és per mi el plor,
el sofriment o el dolor. Em canta una cançó
pausada en clau de nit i desesperació,
de mica en mica m'allunya de tot allò
que estimo i que és la meva il·lusió.

Sovint la vida em va dictant els mots,
i em diu a cau d'orella que em moc
massa a poc a poc, que no puc dur el ritme
que imposa aquest temps, s'allunya de mi
i no li sap greu deixar-me pel camí.

Sovint la vida em parlava de la mort
i em deia a cau d'orella que és suau i tèbia
i dolça, però no em volia amb ella i em va trair.

Sovint era la mort qui em parlava de la vida,
i em deia a cau d'orella que tinc tota una vida
per fer el camí que em dura fins a ella.

Minories que fem una majoria

Minories que fem una majoria

En uns breus instants
els somnis es paren,
un diagnòstic inesperat
d'una malaltia estranya.

De sobte un quiròfan en marxa
s'emplena d'humanitat
per guanyar al destí
el que hauria estat la meva fi.

Si us plau, avui si pots truca.
Fes-ho per tu, fes-ho per mi.

Alba Corcoi.