POEMES

dilluns, 5 d’agost del 2024

Rebrotaran

Trenca la pedra el gira-sol
que no cau a terra vençut,
hi ha deixat noves llavors
que esperant dies de sol
guardaran a aixopluc
la força que ara ens dol
dins la terra on ara plou.
Rebrotaran més endavant
i l'erm tornarà a ser camp.

dissabte, 6 d’abril del 2024

La Trementinaire

La trementinaire

Tenia una closca invisible,
d'on brollava el saber
de fer el que calia.
La vulnerabilitat que vivia
la feina més forta,
la feia sensible.
Camins vells i nous que seguia,
de flors es cobrien,
tenien espines.
Copsant el parlar de les plantes,
secrets descobria,
remeis coneixia.
Per fora hi rodava la vida,
per dins un amor hi creixia
encara que no fos visible.

divendres, 5 d’abril del 2024

Mirall

Els teus ulls van ser un mirall
on em vaig aprendre a mirar
d'una altra manera.
Hi cantaven els silencis
hi ploraven els somriures
l'oblit no existia.

Desdibuixant la tristesa
amb pinzells d'alegria,
hi florien les pedres.
Hi ballaven els meus anhels,
hi jugaven sense recels
en els fons de sa llera.
Traçant un mapa de corall,
acolorit per uns esculls
que avui ens han guanyat.

Els teus ulls van ser un mirall
on d'una altra manera
em vaig aprendre a mirar.
Hi cantaven els silencis
hi ploraven els somriures,
mai ho podré oblidar.

divendres, 23 de febrer del 2024

La Sirena (Havanera)

La sirena (Havanera)

La mar venia a besar-me,
el sol me'n feia un vestit
de la seva espuma blanca
per abrigar-me les nits.

Les petxines el brodaven,
de sorra n'era el teixit
que a les fosques brillava
en els estels reflectit.

Vine mar, vine a besar-me,
que necessito un vestit,
que avui vindrà a buscar-me,
un mariner eixerit.

A la platja jo cantava,
amb la força del desig,
amb veu enamorada
per portar-te fins a mi.

Com més fort jo cantava
més gran era el teu neguit,
no podies apropar-te
sense caure en l’oblit.

Vine mar, vine a besar-me,
que necessito un vestit,
que avui vindrà a buscar-me,
un mariner eixerit.

diumenge, 18 de febrer del 2024

Per tu, vida

Per tu, vida.

T'estimo amb tanta força
que m'oblido tot de sobte
que només soc una dona,
i em crec una deessa
amb ànima de poeta
capaç de tota proesa.
Em vesteixo de tendresa,
despullant tota feblesa
de dubtes i d'incerteses.

He decidit estimar-te
en alegries i penes.
He decidit acompanyar-te
i amb tu camino ferma,

per camins que no esperava,
emocions que embriaguen
sentits que ni somiava
quan els teus dits ressegueixen
ferides que al seu pas tanquen
cansades d'estar obertes.
I et beso ben desperta,
el desig, porta oberta
a un món que vull percebre.

He decidit estimar-te
en alegries i penes.
He decidit acompanyar-te
i amb tu camino ferma.

Alba Corcoi

dimecres, 24 de gener del 2024

Buit

Buit

No tot és buit,
queda l'espai,
amb res de tu,
amb tot de mi.
Tot inaudit
res compartit
ben definit
en el record
el meu amor
roman allí.
No s'esvaeix
entre l'oblit,
ell resisteix,
ho vull així.
No em serveix
res de consol
ni porto dol,
la llibertat
que he estimat
em fa assumir
la soledat
que emplena el buit

que has deixat.

dimarts, 24 d’octubre del 2023

Horror

La por de tants infants,
de tants homes,
de tantes dones,
ens porten les ones
d'un mar
tenyit de penombres.
L'odi d'uns pocs
ho tenyeix tot,
trencant els lligams
que uneixen persones.
Una mà que s'estén,
no arriba a temps,
mentre la vida s'ofega.
Un clam es va alçant
crida amb l'afany
que s'aturi la guerra.
Dolor va causant,
estralls i fam,
ignorant els infants,
que potser callaran,
que potser parlaran,
que mai oblidaran
el rostre inhumà
de qui decideix
que l'horror
val la pena.