Per tu, vida.
T'estimo amb tanta força
que m'oblido tot de sobte
que només soc una dona,
amb ànima de poeta
capaç de tota proesa.
Em vesteixo de tendresa,
despullant tota feblesa
de dubtes i d'incerteses.
He decidit estimar-te
en alegries i penes.
He decidit acompanyar-te
i amb tu camino ferma,
per camins que no esperava,
emocions que embriaguen
sentits que ni somiava
quan els teus dits ressegueixen
ferides que al seu pas tanquen
cansades d'estar obertes.
I et beso ben desperta,
el desig, porta oberta
a un món que vull percebre.
He decidit estimar-te
en alegries i penes.
He decidit acompanyar-te
i amb tu camino ferma.
Alba Corcoi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada