La trementinaire
Tenia una closca invisible,
d'on brollava el saber
de fer el que calia.
La vulnerabilitat que vivia
la feia sensible.
Camins vells i nous que seguia,
de flors es cobrien,
tenien espines.
Copsant el parlar de les plantes,
secrets descobria,
remeis coneixia.
Per fora hi rodava la vida,
per dins un amor hi creixia
encara que no fos visible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada