Llunàtic

Llunàtic

Em recordo sovint senyor llunàtic
admirant al seu costat la lluna
tot practicant sexe amb les estrelles
desmaiant-me damunt la terra
en un éxtasis fingit fidelment
pel plaer de fer-lo sentir Déu.
En un Déu del qual dubtàveu.

Si el nostre efecte era el més sincer,
en el sexe jugàvem al mentider.

El recordo sovint senyor llunàtic
en les nostres últimes converses
davant la mort que jo estimava
i que vostè tant odiava,
sàpiga que el vaig enganyar
amb una esperança que no era certa
per protegir la seva pena.

Si la nostra amistat era sincera,
les paraules eren mentideres.

Em recordo senyor llunàtic
perduda per camins de terra,
vostè sempre em rescatava
amb mal dissimulada impaciència
d'un desig que es concentrava
en el vi blanc fet ambrosia
evaporant-se en la mentida.

Si la vida és efímera
no la lluna que ens mira.

Ens recordo senyor llunàtic,
ens recordo de veritat.