Cuco

Ves per on quan menys et necessito
més t'estimo.

Ja no em cal la teva mà per caminar,
ni el teu alè per volar.
Ja no em cal el teu cos per desitjar,
ni la teva força per lluitar.

He après sola a caminar
i tinc ales per volar.
He après que somiar és desitjar
i a ser valenta per lluitar

Ara que ja no em cal la teva mà
és quan més fort la vull agafar.
Ara que no et necessito per plorar
sé que mai et deixaré d'estimar.

Tant se val que un dia marxis lluny,
ets a dins del meu puny
i encara que s'obri la mà
el que tinc no marxarà.

Ves per on quan menys et necessito,
més t'estimo.

Alba Corcoi