He posat en lleixiu tots els llençols
tacats de la meva culpa,
tramposament volia fer bogada blanca
quan tots són de colors molt vius
enllardats d'una cultura esclava
de perjudicis ancestrals actius,
potser minvaran en un color pastel
socialment acceptat el meu anhel,
però mai seran d'un blanc despullat
que tindrien els d'algú que de veritat
de maltracte no pogués ser culpat.
Alba Corcoi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Avui la realitat té una gravetat massa pesada. Avui, vull imaginar que puc volar, per allunyar-me'n. I volo lluny, per escapar-ne. Ja so...
-
Destí Hem caminat darrere el destí intentant atrapar allò que ens va robar, intentant abraçar allò que ens va negar. Sense saber, que ens c...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada