POEMES

divendres, 23 de febrer del 2024

La Sirena (Havanera)

La sirena (Havanera)

La mar venia a besar-me,
el sol me'n feia un vestit
de la seva espuma blanca
per abrigar-me les nits.

Les petxines el brodaven,
de sorra n'era el teixit
que a les fosques brillava
en els estels reflectit.

Vine mar, vine a besar-me,
que necessito un vestit,
que avui vindrà a buscar-me,
un mariner eixerit.

A la platja jo cantava,
amb la força del desig,
amb veu enamorada
per portar-te fins a mi.

Com més fort jo cantava
més gran era el teu neguit,
no podies apropar-te
sense caure en l’oblit.

Vine mar, vine a besar-me,
que necessito un vestit,
que avui vindrà a buscar-me,
un mariner eixerit.

diumenge, 18 de febrer del 2024

Per tu, vida

Per tu, vida.

T'estimo amb tanta força
que m'oblido tot de sobte
que només soc una dona,
i em crec una deessa
amb ànima de poeta
capaç de tota proesa.
Em vesteixo de tendresa,
despullant tota feblesa
de dubtes i d'incerteses.

He decidit estimar-te
en alegries i penes.
He decidit acompanyar-te
i amb tu camino ferma,

per camins que no esperava,
emocions que embriaguen
sentits que ni somiava
quan els teus dits ressegueixen
ferides que al seu pas tanquen
cansades d'estar obertes.
I et beso ben desperta,
el desig, porta oberta
a un món que vull percebre.

He decidit estimar-te
en alegries i penes.
He decidit acompanyar-te
i amb tu camino ferma.

Alba Corcoi

dimecres, 24 de gener del 2024

dimarts, 24 d’octubre del 2023

La por de tants infants,
de tants homes,
de tantes dones,
ens porten les ones
d'un mar
tenyit de penombres.
L'odi d'uns pocs
ho tenyeix tot,
trencant els lligams
que uneixen persones.
Una mà que s'estén,
no arriba a temps,
mentre la vida s'ofega.
Un clam es va alçant
crida amb l'afany
que s'aturi la guerra.
Dolor va causant,
estralls i fam,
ignorant els infants,
que potser callaran,
que potser parlaran,
que mai oblidaran
el rostre inhumà
de qui decideix
que l'horror
val la pena.

dimarts, 25 de juliol del 2023

Tot se suporta

Tot se suporta

Mai vaig pensar que estimaria
la bogeria
que abans m'havia fet patir.
Mai vaig sospitar que la vida
es riuria
del seny que jo tenia ahir.

I ara ric perquè estic boja.
I ho faig perquè no m'importa.
Si tu m'estimes,
tot se suporta.

Mai deixo de somiar desperta
les tempestes
que tan sovint em destrossen.
Mai em fan por si no estic sola
sobre les ones
del temps que dansant m'envolten.

I ara ric perquè estic boja.
I ho faig perquè no m'importa.
Si tu m'estimes,
tot se suporta.

Mai serà el mateix ara que marxes,
t’empeny l’onatge,
amb pas ferm cap a nous paisatges.
Mai m'abandonarà la força
que l'amor dona
tot i que el destí ara se l'emporta.

I ara ric perquè estic boja.
I ho faig perquè no m'importa.
Si jo m'estimo,
tot se suporta.

diumenge, 9 de juliol del 2023

Buidant la capsa

Avui que tornen els records
jo em torno d'aire
perquè em puguin travessar
i no quedar-se.
Vull buidar el meu passat
de dins ma capsa
per a tornar-la a emplenar
d'esperança.
En un futur no molt llunyà
que ja s'atansa
qui sap el que em portarà
si vent o aigua.
Jo l'espero sense esperar
el meu cor dansa
al ritme dels meus records
que cantant marxen.

dilluns, 5 de juny del 2023

Una estora de verd

Una estora de verd,
de tots els matisos
cobreix la muntanya,
folrant prats i marges,
vestint-ne les branques.
Un cel ple de grisos,
ha fet plorar aigua
desvetllant la màgia
de llavors adormides
que ja l'esperaven.

Animals s'hi disfressen,
amb les fulles dels arbres,
fugint espantadissos
de perills i tristeses,
dels que els tenen enveja.
Aclocant-se feliços,
transmetent el misteri
que després de tants segles
guarda encara la vida
secreta la consigna.

El riu salta xiroi,
fent cantar les pedres
alça el to cofoi.
En el seu llit acull,
la sorra que s'esmuny
cap a un altre medi.
La molsa atenta
el còdol recobreix
si no se submergeix
tot fent-se l'heroi.

Una estora de verd
que a l’horitzó es perd.