Amiga ànima

 

Amiga ànima

Si algun dia em perdo
pels camins de la vida,
és que he anat a veure
a una bona amiga
i en el nostre xerrar
m'he oblidat de tornar.
M'ha citat a vegades,
i en les nostres trobades
he fet l'aprenentatge
que la mort és la casa
on comença i acaba
tot el nostre viatge.
Sovint caminar em cansa
i patir m'aclapara,
però estic enamorada
d'aquells que m'acompanyen
amb un amor salvatge.
Per això no em tempta
quedar-me a la casa
on és ella esperant-me.
Més que una bona amiga,
és la meva ànima
que està dividida,
una viu de dia,
l'altre viu de nit,
i en aquella casa
és on han coincidit.