Montserrat
Les teves mans
amb una cura, acurada,
els fruits del meu ventre
alimentaven.
No els hi agradava cuinar,
era l'amor
qui cuinava,
amor, que al teu costat
mai mancava.
La teva fe,
ens cuidava
quan per nosaltres pregava.
Ens feia sentir estimats,
salvaguardats,
ben tractats.
Rebuts amb un somriure,
sempre amb bona cara.
Les dues vam marxar.
La mort ens va cridar.
Tu a una altra vida,
jo a una altra casa.
No hauria resistit
sense la teva mà
que sempre em va ajudar.
La meva manera de dir adeu a un amic.
Albert
Sona música amb tons de doble malta,
amb aromes de vins a recer al Celler,
que s’enlairen i emplenen l’aire
avui que et trobem tant
a faltar.
Asserenar
Suaument,
una calma asserena
la ràbia i la pena.
El vaivé de les ones
l'escullera no trenca.
Suaument,
l'horitzó es neteja
de desafiants bromes
El soroll de les bombes,
la serenor ofega.
Suaument,
Tancs al carrer
Quan un tanc surt al carrer
a qui defensa?
Ho fa en nom de la gent,
que no vol guerra.
Quan l’Estat pega la gent
a qui defensa?
Ho fa en nom de la pau
que ell mateix trenca.
Quan fa ús de la força
a qui defensa?
Aturant la revolta
que ens allibera
Quan un tanc surt al carrer
a qui defensa?
Quan ho mana un dirigent
que sí, vol guerra.
M’han dit que plores
M'ha dit una cadernera
que quan plou, plores,
per dissimular la pena.
Jo et dic amiga meva,
que no cal que ploris sola,
ella és a prop i et ronda.
M'ha explicat la lluna plena,
que de nit, plores,
perquè no es vegi ta pena.
Em demana amiga meva
que deixis acaronar-te
que volem donar-te força.
Aigua salada.
Amb una barca.
Vinc a abraçar-te.
Si vingués la por.
Vinc a bufar-la.
Que marxi molt lluny.
Sense guanyar-te.
La foscor marxa.
Deixant l’estança.
A les palpentes.
Una mà agafada.
Donarà força
a qui li manca.
Et miro als ulls.
L’aigua no es cansa.
Sempre remullant
a qui s’hi atansa.
TARDOR
Ha arribat la tardor,
les fulles canvien el color,
es preparen per caure,
ha arribat el temps de jaure,
de reposar del treball
de fer créixer la flor i el fruit.
Arribant a l'acaball
que al cicle ha contribuït.
Ha arribat la tardor,
es dissimula la tremolor
encara, que comença
a fer-me sentir indefensa.
Reposo de tant treball,
tot aquell esforç no és gratuït.
Arribant a aquesta vall,
on es recull tot el construït.
