Onatge
El meu mar córrer
i travessa les ones
per fugir del dolor.
No sempre té forces,
a voltes abandona
i se l'emporta
l'onatge
amb la seva remor.
En elles plora
i descansa,
ja tornarà
a fer braçades
per buscar
la calma
que en l’onada
li manca.
Temps nous
Hi ha tants panys
tancant portes,
al llarg dels anys.
Claus llençades
en el pou,
de la història
i la memòria.
Allò que fou
ja no serà.
Corren temps nous.
No hi ha temps,
per pensar
cal actuar.
Malgrat que sense pensar
potser actuarem
sense solta ni volta.
Sempre m'ha
agradat molt parlar, l'estannosi traqueal que pateixo des de fa sis anys fa que
per parlar i respirar hagi de portar pròtesis i, segons el diagnòstic dels meus
especialistes farà que un dia deixi de parlar per sempre. Això m'ha fet adonar
que poder dir l'última paraula, és més senzill si és escrita que parlada. Qui
llegeix no et replica, i si ho fa no ho sents.
Última
M'agrada l'última paraula
d'un text.
...
Quan me'n vagi
...
Dins meu encara hi ha aquella nena tossuda a qui sovint
feien callar. Encara estar dolguda per totes les coses que volia dir i no va
dir. Aquella nena és aquesta adulta xerra pels descosits. Fins fa relativament
poc no sabia que un dia arribaria el silenci, però em sembla que intuïtivament
ja he parlat tot el que em tocava i més.
Tossuda
No estic enfadada, estic dolguda
amb aquesta
...
Tossuda, llenguda.
...
La vida sovint et
posa en situacions difícils, pateixes una malaltia mental des de fa vint anys,
un trastorn bipolar diagnosticat després del teu primer intent de suïcidi. Una
malaltia física, una estannosi traqueal des de fa sis anys que un dia et
deixarà sense parlar. Pertanys a una minoria nacional en un món global. Però la
més gran dificultat és convertir-se en víctima de la crueltat dels qui
t'estigmatitzen pel fet patir una malaltia, o els que et reprimeixen per parlar
la teva llengua o voler exercir els teus drets. No caure en la infravaloració,
en l'autorepressió de no dir que et
passa o no de dir-ho en la teva llengua. Em sembla que des de sempre he assumit
l'adversitat, però davant la crueltat de les injustícies també sempre m'he
rebel·lat.
Rebel
Mai seré de la vida víctima.
Malgrat el dolor
...
Si tu ets cruel,
…
Aprendre és quelcom meravellós, ens hauria de permetre
no topar massa cops amb la mateixa pedra i ens hauria de permetre escoltant els
que han caminat abans pels mateixos camins aprendre de com esquivar fins i tot
aquelles que nosaltres encara no ens hem trobat. Fa uns quatre anys que dedico
una part del meu temps a participar i dinamitzar Grups d'Ajuda Mútua per
explicar on he trobat les meves pedres i per aprendre a no topar amb les que
expliquen que s'han trobat les meves companyes. Compartint dificultats és com
més he après a superar-les.
Pedres pel camí
Camino com els crancs enrere,
per veure el passat
…
Saber-les reconèixer
…
Patir un Trastorn Bipolar fa que quan tens un brot, sigui depressiu
o eufòric, amb la seva corresponent angoixa ho visquis tot de manera molt
intensa, tant el bo, com sobretot el dolent, quan ha passat t'adones que no
realment potser no n'hi havia per a tant, que era el teu drama. Un drama real i
angoixant en aquells moments fruit del malestar que et provoca la malaltia. Un
drama quan et recuperes i et trobes bé és molt més faci'l de resoldre, entendre
i si no té solució suportar.
Drama
La por entra dins la meva cel·la.
Acreixo els llençols
…
Torna la calma,
era el meu
…
Continuarà …
Viure anys
Viure anys,
ens hauria de permetre
esmenar errors,
reparar els danys
que ens hem causat
per estimar-nos poc,
que ens han causat
per estimar de més.
Viure anys,
ens hauria de permetre
triar els records,
com un tresor
a preservar
quan ens fan bé,
a oblidar
quan ens fan mal.
Viure anys,
ens hauria de permetre
ensenyar als infants
que fer-se grans,
no és tenir més,
ni tenir menys,
simplement és
fer-nos més humans.
Eterna
El teu cos
ja no t’ancora
en el meu
present.
La teva
ànima vola lliure
més enllà de
la vida.
M’aferro als
records
per
sentir-te a prop.
Mil bocins
de pena
em recorden
els mil
bocins d’amor
que guardaré
com un
tresor.
El plor
és l’afecte
que es fa
més lleuger
al mateix
temps
que l’amor
es fa per
sempre
etern.
