Aigua salada.
Amb una barca.
Vinc a abraçar-te.
Si vingués la por.
Vinc a bufar-la.
Que marxi molt lluny.
Sense guanyar-te.
La foscor marxa.
Deixant l’estança.
A les palpentes.
Una mà agafada.
Donarà força
a qui li manca.
Et miro als ulls.
L’aigua no es cansa.
Sempre remullant
a qui s’hi atansa.
TARDOR
Ha arribat la tardor,
les fulles canvien el color,
es preparen per caure,
ha arribat el temps de jaure,
de reposar del treball
de fer créixer la flor i el fruit.
Arribant a l'acaball
que al cicle ha contribuït.
Ha arribat la tardor,
es dissimula la tremolor
encara, que comença
a fer-me sentir indefensa.
Reposo de tant treball,
tot aquell esforç no és gratuït.
Arribant a aquesta vall,
on es recull tot el construït.
Punyal
No em diguis que no és dolor
aquesta angoixa que m'ofega.
No em diguis que no tingui por
a aquest patir que em supera.
No em diguis que no és de debò,
que la imaginació m'enreda.
No m'ho diguis perquè tu no saps
el que se sent quan et turmenta.
És un punyal molt ben esmolat,
que em fereix quan em travessa,
no deixa ni marca ni senyal,
ni una sutura em pot curar.
Llàgrimes de sang que no es veuen,
tota la meva pell impregnen,
quan aquest remolí em sacseja.
No em diguis que he de ser valenta,
i sigues la mà que em sustenta,
que m'acompanya en el dolor,
quan aquesta angoixa m'ofega.
Tornaria per un amor just
Tornaria a creuar el buit
entre la mort i la vida.
Tornaria de l'abisme
per la teva abraçada,
per aquest amor mesurat
que em regales.
Just a la proximitat
que m'escalfa.
Just a la distància
que em deixa respirar
sense ofegar-me.
Tornaria a lluitar
amb totes les meves forces
per sentir que m'escoltes.
Perquè els teus braços
rodegessin el meu cos.
Tornaria per estimar-te
i ser estimada,
amb aquest amor tan just
que em té enamorada.
VA SER BONIC
Petita,
gran mà
Tu eres la llavor
que dins meu creixia.
Una mà petita,
la meva sostenia.
Jo tornava a la infantesa
amb la teva innocència,
tot el que aprenies,
jo ho tornava a aprendre,
despertant la tendresa,
torno a ser alumne.
Tu ets el meu mestre.
Amb la teva mirada
obries nous horitzons
on dirigir esperances
i noves il·lusions.
Ara aquell ventre buit
estar ple d'orgull,
ja no em necessites
per poder caminar.
Tu eres la llavor
que dins meu creixia.
Ara una mà gens petita,
sosté la meva vida.
