dijous, 19 d’agost de 2021

Punyal

 

Punyal



No em diguis que no és dolor

aquesta angoixa que m'ofega.

No em diguis que no tingui por

a aquest patir que em supera.

No em diguis que no és de debò,

que la imaginació m'enreda.

No m'ho diguis perquè tu no saps

el que se sent quan et turmenta.

És un punyal molt ben esmolat,

que em fereix quan em travessa,

no deixa ni marca ni senyal,

ni una sutura em pot curar.

Llàgrimes de sang que no es veuen,

tota la meva pell impregnen,

quan aquest remolí em sacseja.

No em diguis que he de ser valenta,

i sigues la mà que em sustenta,

que m'acompanya en el dolor,

quan aquesta angoixa m'ofega.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada