La lluna
s’ha despullat
de les
estrelles
per entrar
en el nostre llit,
a fer de
balancí
dels nostres
cossos nus.
Ens
embolcalla la tensió
d’uns
pensaments hipnòtics
que ens fan
desaparèixer
dins d’un
ball ancestral
que ens
torna als orígens.
Una explosió, amb la destresa
apresa d'antics rituals,
balanceja la
màgia
en el moment
precís
de retornar
al present.
La lluna
marxa,
es torna a
vestir d’estrelles.
A ella li
cal calor,
a nosaltres
la calma
que ara ens fa de manta.
