Avui, la pluja rega la meva tristesa
tendra, llavor que esdevindrà una flor
espigant en un fruit ple de dolçor
alegra que farà caure la pena
damunt una xopa catifa de terra
plena de vida donant pas a l'alegria,
tancant la natura de nou un cicle
de sentiments en moviment
que ara moren per poder renéixer.
Avui la pluja acompanya la meva vida
ara amb tristesa, ara amb alegria.
Alba Corcoi
divendres, 22 de novembre del 2019
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
LLAVIS OBERTS Serem feliços i menjarem anissos. Instintiu jo, embriaga la raó. Desitjar…, enamorar-se de la vida, de ...
-
ALS MORROS La realitat va esclatar. Decepció providencial. Desitjar…, que no sigui cert el d...
-
VA SER BONIC Va ser bonic estimar-te. El meu cor regalar-te per primera vegada, malgrat que fos un desastre. Vaig intentar aprendre, vaig ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada