L'amor no és així

L'amor no és així

Llàgrimes invisibles eren blaus
intensos en el dibuix del meu cor,
petit per la por, petit pel dolor.
Estimada meva, l'amor ho permet tot.

Esperances trencades en mil bocins
d'angoixa que m'ofegava els mots
que no pronunciava per no ser conscient
de tot allò que era tan evident.

Il·lusions malmeses, oblits d'una ment
torturada, que ja no sap si entén
la música desafinada d'un vell instrument
que ha perdut la pauta, la clau i el temps.

Llibertat tancada en un petit racó
de parets de seda quan ell et festeja,
de finestres de pena quan et menysprea
convertint-te en res més que una possessió.

Una forquilla no és a taula,
tempesta de ràbia es desferma,
llamps i trons que no deixen marca.
Estimada meva, l'amor m'ho permet tot.

Responsabilitat pesada que et fa resistir
malgrat ser vexada. S'escapa un sospir.
Obre't a la vida, esclafeix un gran crit.
Estimada amiga, l'amor no és així.

Alba Corcoi