Per un amic

 La meva manera de dir adeu a un amic.

Albert

 

Sona música amb tons de doble malta,

amb aromes de vins a recer al Celler,

que s’enlairen i emplenen l’aire

 avui que et trobem tant a faltar.

Asserenar

 Asserenar

 

Suaument,

una calma asserena
la ràbia i la pena.
El vaivé de les ones
l'escullera no trenca.

 

Suaument,

l'horitzó es neteja
de desafiants bromes
El soroll de les bombes,
la serenor ofega.

 

Suaument,
s'asserena la guerra,
que tant dolor desferma.
Desplaçant la tempesta,
la pau, el món conquesta.

Tancs al carrer

 

Tancs al carrer

 

Quan un tanc surt al carrer

a qui defensa?

Ho fa en nom de la gent,

que no vol guerra.

Quan l’Estat pega la gent

a qui defensa?

Ho fa en nom de la pau

que ell mateix trenca.

Quan fa ús de la força

a qui defensa?

Aturant la revolta

que ens allibera

Quan un tanc surt al carrer

a qui defensa?

Quan ho mana un dirigent

que sí, vol guerra.

M'han dit que plores

 

M’han dit que plores

 

M'ha dit una cadernera
que quan plou, plores,
per dissimular la pena.
Jo et dic amiga meva,
que no cal que ploris sola,
ella és a prop i et ronda.

M'ha explicat la lluna plena,
que de nit, plores,
perquè no es vegi ta pena.
Em demana amiga meva
que deixis acaronar-te
que volem donar-te força.

Acompanyar-nos

 

Aigua salada.

Amb una barca.

Vinc a abraçar-te.

Si vingués la por.

Vinc a bufar-la.

Que marxi molt lluny.

Sense guanyar-te.

La foscor marxa.

Deixant l’estança.

A les palpentes.

Una mà agafada.

Donarà  força

a qui li manca.

Et miro als ulls.

L’aigua no es cansa.

Sempre remullant

a qui s’hi atansa.

TARDOR

 

TARDOR

Ha arribat la tardor,
les fulles canvien el color,
es preparen per caure,
ha arribat el temps de jaure,
de reposar del treball
de fer créixer la flor i el fruit.
Arribant a l'acaball
que al cicle ha contribuït.

Ha arribat la tardor,
es dissimula la tremolor
encara, que comença
a fer-me sentir indefensa.
Reposo de tant treball,
tot aquell esforç no és gratuït.
Arribant a aquesta vall,
on es recull tot el construït.

Punyal

 

Punyal

No em diguis que no és dolor

aquesta angoixa que m'ofega.

No em diguis que no tingui por

a aquest patir que em supera.

No em diguis que no és de debò,

que la imaginació m'enreda.

No m'ho diguis perquè tu no saps

el que se sent quan et turmenta.

És un punyal molt ben esmolat,

que em fereix quan em travessa,

no deixa ni marca ni senyal,

ni una sutura em pot curar.

Llàgrimes de sang que no es veuen,

tota la meva pell impregnen,

quan aquest remolí em sacseja.

No em diguis que he de ser valenta,

i sigues la mà que em sustenta,

que m'acompanya en el dolor,

quan aquesta angoixa m'ofega.