Propera petjada

 

Tendres somnis

 

Si cal, atura't

 

Si cal, atura’t

Quan no puguis més
deixa marxar el temps.
Aturat, reposa,
aplega força
a resguard dels vents.

Quan el camí s'enfila
per rampes impossibles
i et maca la veu,
cuida el cos i seu.

Quan el desig estira
i et diu que tu podries
estigues molt atent
escolta els sentiments.

Quan no puguis més
deixa marxar el temps.
Aturat, reposa
aplega força
a resguard dels vents.

Si avui se t'emporten
demà estaran empenyent.

Rebrotaran

 

Trenca la pedra el gira-sol
que no cau a terra vençut,
hi ha deixat noves llavors
que esperant dies de sol
guardaran a aixopluc
la força que ara ens dol
dins la terra on ara plou.
Rebrotaran més endavant
i l'erm tornarà a ser camp.

La Trementinaire

 La trementinaire

Tenia una closca invisible,

d'on brollava el saber

de fer el que calia.

La vulnerabilitat que vivia

la feina més forta,

la feia sensible.

Camins vells i nous que seguia,

de flors es cobrien,

tenien espines.

Copsant el parlar de les plantes,

secrets descobria,

remeis coneixia.

Per fora hi rodava la vida,

per dins un amor hi creixia

encara que no fos visible.

Mirall

 

Els teus ulls van ser un mirall
on em vaig aprendre a mirar
d'una altra manera.
Hi cantaven els silencis
hi ploraven els somriures
l'oblit no existia.

 

Desdibuixant la tristesa
amb pinzells d'alegria,
hi florien les pedres.
Hi ballaven els meus anhels,
hi jugaven sense recels
en els fons de sa llera.
Traçant un mapa de corall,
acolorit per uns esculls
que avui ens han guanyat.

Els teus ulls van ser un mirall
on d'una altra manera
em vaig aprendre a mirar.
Hi cantaven els silencis
hi ploraven els somriures,
mai ho podré oblidar.

La Sirena (Havanera)

 La sirena (Havanera)

La mar venia a besar-me,

el sol me'n feia un vestit

de la seva espuma blanca

per abrigar-me les nits.

Les petxines el brodaven,

de sorra n'era el teixit

que a les fosques brillava

en els estels reflectit.

Vine mar, vine a besar-me,

que necessito un vestit,

que avui vindrà a buscar-me,

un mariner eixerit.

A la platja jo cantava,

amb la força del desig,

amb veu enamorada

per portar-te fins a mi.

Com més fort jo cantava

més gran era el teu neguit,

no podies apropar-te

sense caure en l’oblit.

Vine mar, vine a besar-me,

que necessito un vestit,

que avui vindrà a buscar-me,

un mariner eixerit.