Volar

 

VOLAR

Ella volia volar lluny de la terra
on la societat l'havia encadenat
a unes lleis que la tenien sotmesa.
Volia somiar desperta,
despertar en la incertesa.
En el lloc que va descriure el poeta,
on tot, encara està per fer.
On no hi haguera penes,
ni remordiments, ni culpes.
Ni patriarques amb corones
per costums maldestres.
Ella volia volar lluny de la terra
on els amors impossibles lligaven
tots els somnis dels desterrats com ella.

Mentre vola, es gira i torna enrere.
No és ella qui en terres estranyes
ha de buscar la llibertat
deixant tot el que ha estimat.
És qui la té esclava
qui ha de marxar del seu costat.

Petita gran, mà

 

Petita, gran mà

Tu eres la llavor
que dins meu creixia.
Una mà petita,
la meva sostenia.
Jo tornava a la infantesa
amb la teva innocència,
tot el que aprenies,
jo ho tornava a aprendre,
despertant la tendresa,
torno a ser alumne.
Tu ets el meu mestre.
Amb la teva mirada
obries nous horitzons
on dirigir esperances
i noves il·lusions.
Ara aquell ventre buit
estar ple d'orgull,
ja no em necessites
per poder caminar.
Tu eres la llavor
que dins meu creixia.
Ara una mà gens petita,
sosté la meva vida.

Arribarà / Vídeo canço

Som Dones

 

SOM DONES

Ens van acusar de bruixes,
i ens van penjar.
Ens van tractar d'histèriques,
i ens van tancar.
Ens hem anomenat feministes
i ens heu insultat.
Només eren dones?
Només som dones?
Som les bruixes.
Som les boges.
Som les feministes.
Som les dones
que mai,
el patriarcat
podrà fer callar.

Me'n vaig

 Me'n vaig sense por

cap a la incertesa,
amb l'enyorança impresa
de tot el que deixo enrere.
És el meu amor
l'únic que aquí queda.
Les meves pors,
no sense esforç,
totes les he fos,
per marxar serena.
Potser els meus records
amb mi no venen,
potser és el preu a pagar
per poder tornar a néixer,
potser només eren un préstec
que ara hauré de tornar.
Si per casualitat,
fos eterna,
i us pogués recordar,
us estimaria sempre.
Però si no ho sóc
no tingueu pena,
ens hem estimat
una estoneta,
me'n vaig contenta.

Aprofita

 Aprofita

A vegades la vida somriu.
A vegades la vida plora.
Mentrestant la mort se la mira
i l'espera mig adormida
reposant tota tranquil·la.
Sap que ella és infinita,
que és la vida
qui compte els seus dies
penedint-se
quan els desaprofita.

Vitralls

 

Vitralls

 

L'amor és d'un cristall tan fi,
que per ser perfecte
ha de ser breu o diví,
si no es trenca
i s'hi fan esquerdes.

És tan gran la nostra amistat
que t'estimaré sempre,
de vitralls esmaltats
en faré una vidriera
ajuntant les escletxes.